Cinema negre

En aquesta ocasió el protagonista és el cinema negre, film noir, el crim, l' hampa, la màfia, el misteri, etc... Hi ha centenars de títols relacionats amb aquest gènere. La temàtica que embolica sempre aquest tipus de cinema és la màfia, els negocis bruts, el robatori, el crim i molts personatges que l'única cosa que aspiren a la vida és a 'folrar-se' a qualsevol preu intentant esquivar al policia o detectiu privat de torn. Segons diuen, Nino Franc va ser el primer crític que va definir com a Film noir un tipus de pel·lícules en concret, el qual ens ocupa avui, caracteritzat per estar els seus films marcats per la prohibició d'aquests a Europa a l'època de la Gran Depressió i la Guerra Mundial. La majoria d'aquests films acaben com 'el rosari de l'Aurora' o bé, segons es miri. En molts títols, com per exemple 'L'últim refugi' (High Sierra), hom acaba per sentir una certa simpatia pel personatge (Humphrey Bogart) que no deixa de ser un 'gángster' sense escrúpols. Lògicament no totes les pel·lícules de cinema negre se centren a Chicago ni als EUA; França i Itàlia són països en els quals succeixen moltes de les històries aparegudes en aquests films.

Hi ha dos tipus de corrents que defineixen el gènere 'Cinema negre' o 'film noir': Una és la que defensa que tan sols durant les dècades dels '40s i els '50s es van filmar pel·lícules d'aquest tipus de gènere, concloent que la primera pel·lícula del gènere va ser sense cap dubte 'El falcó Maltès' de John Huston l'any 1941 i l'última 'Sed de Mal' de Orson Welles l'any 1958, atribuint els altres títols a clares al·lusions al gènere negre sense formar part d'ell necessàriament. L'altre corrent d'opinió diu (amb bon criteri al meu entendre), que el 'cinema negre' no té aquestes restriccions temporals, sinó que és un estil propi, aliè al temps, amb unes característiques molt concretes com podrien ser les tècniques d'il·luminació que pretenien il·lustrar un estat psicològic i una nova manera d'acostament a la posada en escena, realitzant alguns dels primers clàssics del cinema negre. Així, per exemple, l'obra mestra de Fritz Lang 'M, el vampir de Düsseldorf' de l'any 1931, és una de les primeres pel·lícules de l'era del so a adoptar l'estètica i els arguments característics del cinema negre, com la presentació d'un protagonista amb trets criminals.

L'expressionisme alemany van tenir molt a veure amb el naixement d'aquest gènere, tenint com a aspectes característics la il·luminació amb el 'clarobscur' i el 'tenebrisme'. D'altra banda, es barrejaven cinema, teatre, fotografia, pintura i fins i tot escultura i arquitectura. Molts directors van emigrar d' Europa cap a EUA per culpa del règim Nazi que amenaçava a Europa i les llibertats. Aquests directors van ajudar a crear aquest i altres gèneres cinematogràfics a la 'meca' del cinema que era Hollywood, com van ser Michael Curtiz, Robert Siodmak, Alfred Hitchcock o Fritz Lang entre altres.

No hem de tampoc deixar de tenir present la importància vital que va tenir la literatura en aquest gènere, ja que va ser la matèria primera per als arguments de la majoria de títols. Alguns dels 'gurús' literaris en aquest terreny van ser Dashiel Hammet, James M. Cain, Raymond Chandler i W.R. Burnett entre uns altres. En el firmament cinematogràfic, Humprey Bogart i E.G. Robinson van ser els màxims exponents del gènere amb permís de James Cagney.