The Bible: In the Beginning...

AKA:
Bíblia, La Catalunya
A Bíblia Brazil / Portugal
Bibbia, La Italy Bibel, Die Alemania
de l'estBibelen... i begyndelsen Dinamarca
Bibeln... i begynnelsen Suècia
Bible, La França
Bible... au commencement des temps, La Bèlgica (títol francès)
Biblia en el principio, La Argentina Biblia, La Espanya
Bijbel, in het begin der tijden, De Bèlgica (títol flamenc)
Peygamberler diyari Turquia (títol turc)
Raamattu... alussa loi Jumala Finlandia
The Bible EUA (títol curt)
Vivlos, I Grècia
Director: John Huston
Guionista/escriptor: Vittorio Bonicelli (escriptor), Christopher Fry (escriptor), Jonathan Griffin (escriptor), Ivo Perilli (escriptor)
Any: 1966
Gènere: Bíblica
Actors: Michael Parks, Ulla Bergryd, Richard Harris, John Huston, Stephen Boyd, George C. Scott, Ava Gardner, Peter O'Toole, Zoe Sallis, Gabriele Ferzetti, Elenora Rossi-Drago, Franco Nero, Robert Rietty, Grazia Maria Spina, Claudie Lange, Adriana Ambesi, Alberto Lucantoni, Luciano Conversi, Pupella Maggio, Peter Heinze, Anna Maria Orso, Gabriella Pallotta
Duració: 174 minuts
País: EUA, Itàlia
Idioma: Anglès
Color: Color (DeLuxe)
So: Mono (RCA Sound System)
Companyia: Dino de Laurentiis Cinematografica

Sinopsi: Aquest film sobre La Biblia en un principi va tenir per productor a Dino De Laurentiis i estaba pensada com a la primera d'una llarga sèrie de películes que amb el temps haurien de cobrir l'Antic i el Nou Testament en la seva totalitat. Els nombrosos directors que van participar en un principi d'aquest projecte, van anar abandonant-lo paulatinament, un per un, deixant tot sól a l'aventurer John Huston com a únic director de la cinta. Com a resultat d'això, aqesta película fóu la primera i l'última de la sèrie; El subtítol del film en anglès 'In the Beginning...' es refereix al fet de que nomès es van tractar en aquest film els primers 22 capítols del Génesis, degut a l'abandonament del projecte de gairebé tots els directors que hi havien de participar en el rodatje de la sèrie. John Huston ens presenta la creació, amb uns desconeguts Michael Parks i Ulla Bergyda protagonitzant a Adám i Eva i la seva caiguda en desgràcia, seguit de l'història de Caín i Abel. Tot seguit vé la narració de l'història de Noé i el Diluvi Universal, interpretat pel mateix director John Huston, que inicialment haguès preferit per fer el paper de Noé a Charlie Chaplin. El sacrifici d'Abraham va estar dramatitzat per George C. Scott com a protagonista. En una ràpida succesió de fets, tenen lloc també els fets referents a la Torre de Babel, el desafiament de Nimrod, Sodoma i Gomorroa, etc... Ava Gardner també apareix en el paper de Sarah.

Happyman

Otto Preminger

Actor, Productor, Director

Nascut: El 5 de Desembre de l'any 1906

Mort: El 23 d'Abril de l'any 1986

Lloc de naixement: Austria

Nacionalitat: Austriac

Originalment fóu estudiant de dret. Otto Preminger va tenir la seva primera experiencia al món de l'interpretació actuant amb Max Reinhardt a la companyia de teatre mentre estudiava per graduar-se. Aleshores va entrar al món del cinema com a productor i director. Va arrivar a América com a director l'any 1935, i va ser contractat per la 20th Century Fox. Després de sortir de l'estudi de Broadway a finals dels '30s, va tornar a principis dels '40s, especializat en papers sobre nazis, tot i ser jueu. Preminger va tornar de nou a la cadira de director amb 'El Marge d'error', adaptació d'una obra de teatre que havia dirigit a Broadway.

'Laura', basada en la exitosa novel·la de Vera Caspary, havia estat una obra dirigida en un primer moment per Rouben Mamoulian, però aquest fóu despedit poc després d'haver començat la producció, i aleshores Preminger es va encarregar d'acabar la película, que va pasar a convertir-se ràpidament, en un gran èxit cinematogràfic. La següent película que va dirigir Preminger per la Fox fóu 'Ambiciosa' (Forever Amber), que va ser un fracàs a taquilla, però, no obstant això, va millorar la seva reputació.

Als primers anys dels '50s, Preminger es va convertir en un productor independent i director, i força aviat va començar a fer-se un nom per sí mateix mitjançant una serie de projectes amb molt d' èxit en la producció de films de caire restrictiu, utilitzant molts temes polèmics d'aquells temps a la gran pantalla. La seva sofisticada comèdia 'La Lluna es blava' (The moon is Blue) va trencar les barreres respecte al tema sexual amb el seu relativament franc tractament de temes com la virginitat i l'enbaraç, mentres que 'L'home del braç d'or' fóu la primera película important de Hollywood per fer front a l'adicció a les drogues.

'Carmen Jones' de Preminger va demostrar ser un èxit de crítica al món dels musicals, cosa que el va portar a ser escollit directament per Samuel Goldwyn per dirigir una adaptació de George i Ira Gershwin, l'ópera 'Porgy & Bess'. El recaudament dels films de Preminger durant aquesta va ser notori tot i incloure el famós desastre 'Saint Joan' provocant com a resultat de tot això: 'Anatomia d'un assasinat'. Les seves primeres películes dels anys '60s van crèixer en volum i pretensions, i van incloure a les seves versions èpiques, l'assesorament i la realitat històrica; exemple d'això són els films 'El Cardenal' i 'Primera victòria', però, a la meitat de la dècada, havia retrocedit en l'ambició i l'èxit amb films com 'El rapte de Bunny Lake', 'Skidoo', o 'Diguem que m'estimes, Junie Moon'.

Els anys '70s van ser temps on Otto es va decantar per películes de temàtica criminal o thrillers com 'Rosebud' o 'El Factor Humà'. Va Morir l'any 1986, uns anys després de que l'aparició de l'enfermetat de l'Alzheimer posès fi a la seva carrera. Sempre tinguè una personalitat molt efusiva. Preminger fóu un dels més visibles i reconeguts directors i productors de la seva època. També fóu molt famós, donant-se a coneixer a tota una generació de nens amb la seva imatge de malvat 'Sr Freeze' a la coneguda sèrie de televisió Batman.

La seva filmografia com a director:

1. The Human Factor (1979) El factor humà
2. Rosebud (1975) Rosebud
3. Such Good Friends (1971) Extranya amistat
4. Tell Me That You Love Me, Junie Moon (1970) Diguem que m'estimes, Junie Moon
   
5. Skidoo (1968) Skidoo
6. Hurry Sundown (1967) La nit desitjada
7. Bunny Lake Is Missing (1965) El rapte de Bunny Lake
8. In Harm's Way (1965) Primera victòria
9. The Cardinal (1963) El Cardenal
10. Advise & Consent (1962) Tempesta sobre Washington
11. Exodus (1960) Èxode
    
12. Anatomy of a Murder (1959) Anatomia d'un assasinat
13. Porgy and Bess (1959) Porgy & Bess
14. Bonjour tristesse (1958) Bon dia, tristessa
15. Saint Joan (1957) Joana d'Arc
16. The Court-Martial of Billy Mitchell (1955) Consell de guerra
    ... aka One Man Mutiny (UK)
17. The Man with the Golden Arm (1955) L'home del braç d'or
18. "Producers' Showcase" (1 episode, 1954)
    - Tonight at 8:30 (1954) TV episode
19. Carmen Jones (1954) Carmen Jones
    ... aka Oscar Hammerstein's Carmen Jones (USA: complete title)
20. River of No Return (1954) Riu sense retorn
21. Jungfrau auf dem Dach, Die (1953)
    ... aka The Girl on the Roof (Australia)
22. The Moon Is Blue (1953) La lluna es blava
23. Angel Face (1952) Cara d'àngel
24. The 13th Letter (1951) La ploma escarlata
25. Where the Sidewalk Ends (1950) Prop del perill
    
26. Whirlpool (1949) Voràgine
27. The Fan (1949)
    ... aka Lady Windermere's Fan (UK)
28. That Lady in Ermine (1948) (uncredited)
29. Daisy Kenyon (1947) Entre l'amor i el pecat
30. Forever Amber (1947) Ambiciosa
31. Centennial Summer (1946) Centennial Summer
32. Fallen Angel (1945) L'Ángel caigut
33. A Royal Scandal (1945) La Tzarina
    ... aka Czarina (UK)
34. Laura (1944) Laura
35. In the Meantime, Darling (1944)
36. Margin for Error (1943) Marge d'error
    
37. Kidnapped (1938) El proscrit
38. Danger-Love at Work (1937)
39. Under Your Spell (1936) (as Otto Ludwig Preminger) Esclau del teu encanteri
40. Große Liebe, Die (1931) El gran amor
    ... aka The Great Love (USA)

per *Kudomu*

Péplum

Segons el diccionari: Péplum. (del llatí peplum, peplo, espècie de túnica sense mànigues molt popular en aquests tipus de films). m.Cinem. Película ambientada a l'antiguitat clàsica.

Es un génere cinematogràfic amb arguments i trames basades a l'antiguitat, a la historia d'aquesta i als seus mites. Dins aquest génere podem clasificar temes relacionats amb el clasicisme i de la antiguitat, incloent-hi l'antic testament i els inicis del cristianisme. Ja des de el naixement del cinema, aquest génere ha estat ven present, amb grans superproduccions americanes com les primeres versions de 'Ben Hur' (1907, de Sidney Olcott i 1925, de Fred Niblo) i el gran clàssic 'Intolerància' (1916, de David Wark Griffith) fins els clàssics més moderns 'La túnica Sagrada' (1953, de Henry Koster), 'Els 10 manaments' (1956, de Cecil B. De Mille), 'Ben Hur' (1959, de William Wyler), 'Espartac' (1962, de Stanley Kubrik) i 'Cleopatra' (1963, de Joseph Mankiewicz).

Obres tant famoses com Quo vadis? (1951, de Mervyn Leroy) i 'Els últims dies de Pompeia' (1960, de Mario Bonnard) han donat materia per nombroses adaptacions per a tots els gustos.

Es podria dir que el naixement d'aquest gènere pot datar-se l'any 1914 amb el majestuós film 'Cabiria' de Giovanni Pastore, on Maciste va fer aparició a la gran pantalla, causant gran sensació. Tot i les grans superproduccions nordamericanes i d'altres païssos europeus, el génere es va fer fort clarament als estudis italians, on van desenvolupar els seus propis còdis a finals de la década dels '50s. El mot péplum fóu introduit al món cinèfil per la crítica francesa durant els '60s, definint el gènere com a producció popular dels anys de post-guerra, on el piitjor cinema s'ajunta amb el millor; el péplum va utilitzar sovint, actors i realitzadors no italians com Jacques Tourneur i es va dividir en péplum históric (Troya, Marató, Cartago, Neró, Cleopatra, Fabiola, entre d'altres temes) i el péplum mitol·lògic amb Hércules, Maciste, Ursus com a estandarts. El gènere va tenir els seus especialistes concrets com Domenico Paolella o Vittorio Corrafavi, inclús Sergio Leone als seus inicis.

L'any 1958 es va estrenar 'Hércules', de Pietro Francisci, protagonitzada per l'ex Míster Univers Steve Reeves. Aquesta cinta recull els elements més característics del péplum com poden ser: les poques exactituds históriques o mitològiques, el seu protagonista es un heroi musculós encarregat de defensar als més dèbils, denominat irònicament 'muscleman epic' per la crítica americana. En algunes ocasions com per exemple a les cintes 'Salomón y la reina de Saba' (1959, de King Vidor), es va arrivar a la més absoluta impresició historica, en favor de l'efecte dramàtic pur.

Les últimes décades del segle XX, va resorgir el gènere, en part, gràcies a les diferents sèries de Tv que van aparèixer com per exemple 'Jo, Claudi' (1976, de Jack Pullman, per la BBC) i 'Jesús de Natzaret' (1978, de Franco Zeffirelli). Molt més recents són les sèries televisives 'Xena' o 'Hércules'. També per la gran pantalla s'han produit films d'animació com 'Hércules' de Disney (1997) o 'El Príncep d'Egipte' (1998) de Dreamworks. Així mateix, l'any 2000 va aparèixer la película 'Gladiator' de Ridley Scott i poc després 'Troya' (2004, de Wolfgang Petersen) i 'Alexandre el Gran' (2004, de Oliver Stone)

Podriem diferenciar alguns tipus de 'Peplum' entre els quals destacarem:

• Sèrie bíblica


• Egipcies


• Mitol·logia grega


• Mitol·logia romana


• Sèrie películes Paleocristianes


• Cicle historia grega fins a Roma


• Història de Roma


• Roma fantàstica


• Hércules i el péplum clàssic


• Ursus


• Maciste

Laura

Aquest film de Otto Preminger de l'any 1944 tracta d'un misteriós assasinat. Un jove Vincent Price encarna al promès de Laura, una jove que apareix morta al seu apartament de New York. Era una jove dinámica i amb molta empenta, cosa la qual feia enamorar a qualsevol.
La trama es una de les millors del cinema negre dels '40s. Amb un gran guió de Jay Dratler, adaptació de la novela de Vera Caspary. Molt bons dialegs, i una historia fascinant. A mida que transcorre la película, ens va sorprenent la historia de la mateixa, experimentant uns canvis, els quals ens gratificaràn enormement al final.

	Gene Tierney, Dana Andrews, Clifton Webb, Vincent Price, Judith Anderson
Any	1944
Director	Otto Preminger
Guionista	Jay Dratler, Samuel Hoffenstein
Productor	Otto Preminger
Música	David Raksin
Fotografia	Joseph LaShelle
Novel·la	Vera Caspary

Cinema negre

En aquesta ocasió el protagonista és el cinema negre, film noir, el crim, l' hampa, la màfia, el misteri, etc... Hi ha centenars de títols relacionats amb aquest gènere. La temàtica que embolica sempre aquest tipus de cinema és la màfia, els negocis bruts, el robatori, el crim i molts personatges que l'única cosa que aspiren a la vida és a 'folrar-se' a qualsevol preu intentant esquivar al policia o detectiu privat de torn. Segons diuen, Nino Franc va ser el primer crític que va definir com a Film noir un tipus de pel·lícules en concret, el qual ens ocupa avui, caracteritzat per estar els seus films marcats per la prohibició d'aquests a Europa a l'època de la Gran Depressió i la Guerra Mundial. La majoria d'aquests films acaben com 'el rosari de l'Aurora' o bé, segons es miri. En molts títols, com per exemple 'L'últim refugi' (High Sierra), hom acaba per sentir una certa simpatia pel personatge (Humphrey Bogart) que no deixa de ser un 'gángster' sense escrúpols. Lògicament no totes les pel·lícules de cinema negre se centren a Chicago ni als EUA; França i Itàlia són països en els quals succeixen moltes de les històries aparegudes en aquests films.

Hi ha dos tipus de corrents que defineixen el gènere 'Cinema negre' o 'film noir': Una és la que defensa que tan sols durant les dècades dels '40s i els '50s es van filmar pel·lícules d'aquest tipus de gènere, concloent que la primera pel·lícula del gènere va ser sense cap dubte 'El falcó Maltès' de John Huston l'any 1941 i l'última 'Sed de Mal' de Orson Welles l'any 1958, atribuint els altres títols a clares al·lusions al gènere negre sense formar part d'ell necessàriament. L'altre corrent d'opinió diu (amb bon criteri al meu entendre), que el 'cinema negre' no té aquestes restriccions temporals, sinó que és un estil propi, aliè al temps, amb unes característiques molt concretes com podrien ser les tècniques d'il·luminació que pretenien il·lustrar un estat psicològic i una nova manera d'acostament a la posada en escena, realitzant alguns dels primers clàssics del cinema negre. Així, per exemple, l'obra mestra de Fritz Lang 'M, el vampir de Düsseldorf' de l'any 1931, és una de les primeres pel·lícules de l'era del so a adoptar l'estètica i els arguments característics del cinema negre, com la presentació d'un protagonista amb trets criminals.

L'expressionisme alemany van tenir molt a veure amb el naixement d'aquest gènere, tenint com a aspectes característics la il·luminació amb el 'clarobscur' i el 'tenebrisme'. D'altra banda, es barrejaven cinema, teatre, fotografia, pintura i fins i tot escultura i arquitectura. Molts directors van emigrar d' Europa cap a EUA per culpa del règim Nazi que amenaçava a Europa i les llibertats. Aquests directors van ajudar a crear aquest i altres gèneres cinematogràfics a la 'meca' del cinema que era Hollywood, com van ser Michael Curtiz, Robert Siodmak, Alfred Hitchcock o Fritz Lang entre altres.

No hem de tampoc deixar de tenir present la importància vital que va tenir la literatura en aquest gènere, ja que va ser la matèria primera per als arguments de la majoria de títols. Alguns dels 'gurús' literaris en aquest terreny van ser Dashiel Hammet, James M. Cain, Raymond Chandler i W.R. Burnett entre uns altres. En el firmament cinematogràfic, Humprey Bogart i E.G. Robinson van ser els màxims exponents del gènere amb permís de James Cagney.